De la vida que passa : jove, feminista, catalanista i escriptora / Albina Francitorra i Aleñà ; amb la col·laboració de Meritxell M. Pauné i Àlex Martínez Roig, periodistes, Betsabé Garcia, biògrafa, Pau Vinyes i Roig, historiador
Francitorra i Aleñà, Albina


Sant Andreu de Palomar, Barcelona : Llop Roig, Llibres i Cultura, 2020
95 p. : il. ; 20 cm (Literatura i assaig) 
Recull d'articles de l'autora publicats a la premsa dels anys trenta, amb algun text inèdit.

Recull de contes i articles d'Albina Francitorra i Aleñà (Barcelona, 1912-2013) casada amb Tomàs Roig i Llop (Sants, 1902- Barcelona,1987), amb qui tingué set fills: Maria Isabel, Maria Rosa, Glòria, Maria Albina, Joan Antoni , Montserrat i Carmina. El manuscrit recull articles i contes editats en premsa barcelonina entre el 1929 i el 1933 i dos d'inèdits no publicats. Per primer cop agrupats en un sol llibre amb la col·laboració de Roger Sampere Roig, Àlex Martínez Roig i Pau Vinyes i Roig, néts de l'Albina i de Betsabé Garcia, autora de la biografia del present manuscrit i biògrafa de la periodista i escriptora Montserrat Roig i Fransitorra, filla de l'Albina.

Maria Dolors Bargalló, feminista i propagandista d'Esquerra / Betsabé García
Garcia, Betsabé


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
259 p. : il. ; 21 * 21 cm
Treball guanyador Beca d'Estudis Històrics President Macià 2016. Bibliografia. Índex onomàstic. Conté: Maria Dolors Bargalló, propagandista d'Esquerra / Betsabé Garcia; Feminisme en marxa : 43 articles periodístics / Maria Dolors Bargalló.
ISBN 9788469745366

Maria Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 1902 - Mèxic DF, 1980) inicià el seu compromís polític de ben jove, el 1925, militant a Estat Català, durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 1931 fou una de la desena de militants pioneres d'Esquerra Republicana de Catalunya, impulsant la creació de la secció femenina del partit de la qual en fou la principal propagandista, com testimonien els més de 400 mítings i conferències en què intervingué. El 1937, en plena Guerra Civil, fou elegida presidenta de la Unió de Dones de Catalunya, vinculada al Comitè Mundial de Dones contra la Guerra i el Feixisme. El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a Mèxic on viuria fins a la seva mort, sense abandonar mai la militància a Esquerra Republicana, la lluita per la democràcia enfront el feixisme i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, a través de més de 4.000 emissions de "L'Hora Catalana", un programa radiofònic que dirigí des de 1953, durant tretze anys, a redós de l'Orfeó Català de Mèxic.

Amb uns altres ulls : la biografia de Montserrat Roig / Betsabé Garcia ; traducció de Jordi Vidal
Garcia, Betsabé


Barcelona : Roca, 2016
431 p., [12] p. de làm. : il. ; 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788416498413

Barcelona amb nom de dona : un viatge als carrers i places de Barcelona amb perspectiva de gènere / Betsabé García
Garcia, Betsabé


Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Mediterrània, 2015
279 p. : il. ; 25 cm
ISBN 9788499793672

Barcelona amb nom de dona fa un recorregut apassionant per les vides i les obres de les dones més destacades o vinculades al nostre entorn més pròxim, alhora que permet seguir una ruta pels districtes i barris de la ciutat des d'una perspectiva de gènere. Un homenatge de Barcelona a les dones que per mèrits propis tenen el seu nom gravat a les plaques dels carrers, places, jardins i avingudes. (Editorial).

Juguen dames : les primeres universitàries: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells / Betsabé Garcia
Garcia, Betsabé


Barcelona : Ara Llibres, 2010
201 p., [8] p. de làm : il. ; 24 cm (Sèrie H) 
Bibliografia.
ISBN 9788492552924

El 1871, la jove Helena Maseras va decidir plantar-se a l'Institut de Secundària de Barcelona per sol·licitar el títol de batxiller. La raó: volia estudiar a la universitat. No era l'única; i va haver-hi un escàndol. Juguen dames explica la lluita de les primeres universitàries de l'Estat espanyol: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells i com, cadascuna d'elles, des del seu caràcter i personalitat, es van enfrontar a un món que fins llavors els havia estat vedat. Pels carrers de la Barcelona de les darreres dècades del segle XIX, una ciutat en construcció per on desfilen personatges com el rei Amadeu I, el Dr. Letamendi o el Dr. Joan Giné i Partagàs, aquestes tres dones cerquen un somni i defensen els seus drets. El futur de cadascuna d'elles, però, havia de ser molt diferent.

Roc Boronat: el republicà que va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya / Jordi Amat, Betsabé Garcia
Amat, Jordi


Barcelona : Pòrtic, 2008
317 p. ; 22 cm (Pòrtic testimonis, 2) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788498090383

La biografia de Roc Boronat (1897-1965) és la crònica d'uns temps convulsos, a vegades esperançats i a vegades tràgics, contemplats des de la mirada d'un testimoni privilegiat que fins avui era pràcticament desconegut. A través d'aquest personatge, es reconstrueix un període clau de la Catalunya contemporània, el somni republicà d'un país més just i lliure. Compromès amb l'independentisme, Roc Boronat va viure de prop la majoria d'accions promogudes per Francesc Macià, començant pels Fets de Prats de Molló i per l'afany de mantenir vives la política i la cultura catalana des dels passadissos de l'exili. Durant els anys trenta, es va convertir en un personatge conegut i va impulsar una reforma de l'assistència social que va tenir la seva millor concreció en la fundació del Sindicat de Cecs de Catalunya. Després de la guerra, el destí va dur-lo als camps de refugiats francesos i a Mèxic, on començaria una nova vida marcada per l'enyorança d'una pàtria, la vocació literària i un agre enfrontament amb Josep Tarradellas.